Amics de la bandera de Sant Jordi

banderasantjordi@gmail.com

Recuperem la bandera de Sant Jordi

Els «colors de Sant Jordi» (o el que és nomena més habitualment la «Creu de Sant Jordi») és una bandera blanca amb una creu vermella, els braços de la qual arriben fins als extrems.

En més d’una ocasió s’ha dit -i amb molta raó- que calia recuperar la nostra història, tan falsejada pel centralisme i, no cal dir, pel franquisme.

El desconeixement quasi absolut que es té de la bandera de Sant Jordi, de com és i de quina és la seva significació per a nosaltres, n’és una bona mostra.

Parlar avui, doncs, de la conveniència de la recuperació de la bandera del patró de Catalunya, de voler veure-la novament al costat de les quatre barres als edificis institucionals i, també, als balcons de les nostres cases en les festes i commemoracions, demana una explicació prèvia.

La història de les banderes, i  més les anomenades «nacionals o dels estats», és una invenció molt recent. Moltes han estat creades per decret.

Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament historiada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (segle XIII).

Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395).

La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendard de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut.

Ramon Muntaner ens diu en la seva crònica de l’expedició catalana a Orient que fou la bandera de Sant Jordi la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons Joan Ainaud de la Lasarte, ja a finals del 1300.

La bandera de Sant Jordi serà ultratjada el 1714 juntament amb d’altres estendards històrics catalans. Amb la caiguda de Barcelona, la bandera ens va ser arrabassada i portada a Madrid, i mai més no ha estat tornada.

Amb la voluntat de treballar per a la recuperació de tot allò que expressi la identitat de Catalunya, fem una crida a les entitats catalanes i a tots els ciutadans perquè el dia 23 d’abril posin la bandera de Sant Jordi als balcons, juntament amb la de les quatres barres.

bandera st jordi generalitat
Dissabte, a XVII d’abril de 1456. “Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució”. Dietaris de la Generalitat de Catalunya Volum I. Anys 1411–1539 pàgina 130–131

Organigrama:

Coordinador General: Agustí Esteve i Orozco de Nájar

Assessor: Antoni Poyo i Creixenti

Vocal: Joan Vallvé i Benach

Secretaria: Rosa Foix i Tarré